Sèrie dedicada especialment a l'Anna S., pq li agraden les fotos i pq es passa tan fent elogis.
Les platges son gairebé desertes tot el dia, però al capvespre tothom s'hi acosta: es mullen els peus i es deixen captivar per la llum daurada.
Després serà feliç quan veu que guapes son ella i la seva filla a la foto!
A les runes de Vijayanagara hi treballen homes i dones; només elles transporten la terra sobre el cap, deu ser aquest el secret de l'altivesa del seu caminar.
A les runes de Vijayanagara hi treballen homes i dones; només elles transporten la terra sobre el cap, deu ser aquest el secret de l'altivesa del seu caminar.
4 comentaris:
Gràcies per el detall....No m'he passat amb els elogis. Simplement, soc natural i espontànea i dic el que penso. Es marca de la casa. A vegades, porta problemes, però jo soc així, fidel a mi mateixa.
Estic segura que vares gaudir molt del viatge. De fet, vares saber captar molt bé la manera de viure d'aquestes persones tan afortunades. Has vist quina cara de satisfacció que tenen? Has vist les nenes i les dones què guapes i quins ulls que tenen?
Jo no he pogut anar a la India. Es quelcom pendent, entre d'altres moltes coses què espero poder dur a terme aviat.
De fet, tinc moltes ganes de viatjar i aquest hivern em posaré les piles.
Cada vegada tinc més clar que al Primer Món no tenim qualitat de vida i no sabem viure però és una roda...si no treballem i aguantem tot el que hem d'aguantar, com podem fer aquests viatges?
Una abraçada
anna
Hola Anna,
segur que aniràs a India quan ho decideixis, penso que amb la disposició i sensibilitat que tens en tindràs una experiència molt positiva!.
És ben cert que els ulls bellíssims i els somriures confiats són el mirall de l'ànima d'aquesta gent que preserven una bondat que deu ser innata de tota l'espècie humana...
sinó no seria lògic que ens resulti tan atractiva i captivadora.
Una altra abraçada!
Carles
Hola Carles,
He visitat el teu blog.
Unes fotos bones de debó ...i moltes
Enhorabona per haver-te decidit a penjar la feina a Internet.
Les fotos de prop de casa són trsites? o m'ho sembla. Les del viatge espectaculars, quines mirades...
També el ljoc de fusta: Pentis...
Un blog és un blog.
Endavant
Genís
Precioses de veritat. Un goig pels ulls i uns ulls que parlen. Gràcies amic i felicitats pel viatge, per les imatges i per compartir-les. No se si alguna vegada podré anar a veure i mirar tota aquesta vida i color directament amb els meus ulls, però de moment em fa feliç servir-me dels teus i de la teva mirada profunda.
Una abraçada ben forta.
Maria
Publica un comentari a l'entrada