Galàxia en expansió.

Fa una setmana sencera que plou cada dia i a totes hores. Hem tingut molta sort que ens hagi respectat les festes.
Els bolets ja són a punt de sortir i encara ha de fer bons dies de tardor per anar a caçar vaquetes, camesecs, escarlots, rovellons, ciurenys, camagrocs, dent de rata, cualgres, llenegues, ous de reig(tan de bó que n'hi hagués : són espectaculars i deliciosos, els bolets del César)...

La galàxia s'expansiona imparable per l'univers i el ressó de la seva explossió primordial encara ressona dins les nostres oïdes quan tenim prou silenci per sentir. No hi ha límits per l'energia que s'expressa, per posar un exemple, amb un petard com el que m'ha deixat escoltant els xiulets estereofònics a la orella esquerra.

Vaig a llegir una estona 'La història de l'amor' d'una jove escriptora novaiorquesa que explica les acaballes d'uns personatges desangelats i solitaris amb una complicitat per ara misteriosa i captivadora.