En Joel en té disset acabats d'estrenar, juga a vólei ( i molt bé), toca el baix amb 'renecdexai', se li donen bé les mates, la química i la física, els amics i les amigues.
En Joan és el seu germà i en té vint i no gaires, una mirada sincera i amistosa li agrada molt viatjar i el formatge i... la Mireia, entre d'altres...
Ara una confidència :
Era menuda, dolça i sucosa..., me la vaig menjar a poc a poc tota sencera i, mentre ella es desfeia en efluvis essencials, el meu cos experimentava les sensacions més plaents, la textura de la seva pell era molt suau, però consistent, finament encerada i perfumada; deuria ser el moment, la calor, la set, el perfum de l'aire, l'hora mandrosa de la tarda, les vitamines o les feromones...
Son moltes coses que ens varen unir des d'aquell instant i per sempre. Volia compartir amb vosaltres la nostàlgia que m'oprimeix la gola i el que em queda de la seva imatge.
IN MEMORIAMUNA SOCA VELLA, SECA I DESPULLADA OFEREIX LA SEVA CONENTRADA ENERGIA D'ANYS DE SOL I SERENA,
I VENT I NIT FOSCA I SOLETAT, R
ESISTIRÀ AL PAS DEL TEMPS
I ARA, POTSER AMB UNA FOTO,
serà UNA MICA ETERNA?
Les llums m'embadaleixen com si fos un randell; no per volar estúpidament al seu voltant,
però me les fico a la butxaca i les torno veure estirat a sobre el llit
o des de la finestra d'aquesta pantalla.
tornaré.
1 comentari:
un altre dia hi haurà més gent guapa, només faltaria!
apasiau
Publica un comentari a l'entrada