<Algunes dotzenes de vaques viuen a la platja, volten d'una banda a l'altra i es s'amagen sota les palmere si fa calor, de bon matí els joves vedells s'esbatussen... sense massa entusiasme, de manera que no poden distreure la placidesa de la matinada. a GOKARN, katarnaka.
Els bous d'aigua, negres com el carbó, passen tot el dia en remull, aixi s'estalvien la calor. Sobre el cap o voleiant ténen aquets ocells blancs, com la llet, que els mengen els insectes que els puguin molestar.
En aquest temple dels Virupacsa hi viuen colles de micus, són animals sagrats. A la nit volten per les taulades de les cases i es mengen les restes del sopar; si troben una cuina accessible es mengen el que troben, al mercat reben la fruita massa madura que es fa malbé.
Al costat del riu renten la roba i el cos, primer s'ensabonen amb la roba posada, després enstenen coloraines a l'herba i xerren repassant les seves vides, recorden als difunts i conversen i escolten les paraules dels amics i dels savis.
Els colors de la roca, amb formes impossibles, acabades de posar de qualsevol manera, els camps d'arròs es llauren entremig,el cel i la calitja, fan un paisatge primordial, estrany... però conegut.
Per passar el riu Tungabadra des de Hampi als camps d'arròs de l'altre costat hi ha una petita barca que porta centenars de persones fent viatges tot el dia, també els cabassos de fruites variades, pinyes i plàtans sobretot, els sacs de gra, les amotos i bicicletes o animals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada