< hi ha màgia a l'horitzó: la llum que balla als núvols rebota cap els ulls i fa més enfonsat el blau del cel.
atardar, esperar, badar, mirar, confiar, calmar, curar, amar, besar, retardar, endarrerir, demorar, romancejar, entretenir, trigar, fer la romaguera...és a prop de intimar, sentir, intimidar, acovardir, espantar, estabornir, acoquinar...
un estrany boletus enigmàticus que treu la llengua vinosa. Escorça vella, corcada del vent i sequera, reneix de la calma amagada, de l'alberg inesperat, poca trovalla d'avui.
Un paisatge ínfim, diagonal; textes, textures,gruixos i tons discrets, secrets inquietants.
entre el dolor de la pedra esberlada i fosca, la claror dreta calma ferma forta neta blanca sola ...
Dedicat a les vícitmes, vençuts a la guerra...
vencedors a la vida, al futur i a la història, ens han obert un camí amb el sacrifici.
un altra paisatge íntim, o ínfim: formes, disseny casual, cassolà pel mànec de remenar ( la llossa i l'espàtula de la fusta del plàtan) i casolà per conegut.
Aquest pont és ben a prop del monument a les víctimes de la guerra civil, hi era molt abans, encara que pocs el veuen d'aquí estant, ...hi és!. I els arbres creixen cada dia, fa molt de temps, s'alcen com els pilars de la catedral de la natura que diu la Mercè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada