HOLA...QUE HI HA algú?.........

Algunes coses resulten tan contradictòries que eM despisten, fins a paralitzar les reaccions, com un eclipsi de les neurores;
ja és prou difícil mantenir l'equilibri sobre dues cames, l'esquena dreta, no tocar, no tirar pets, somriure i saludar la gent, sense ensumar ni llepar descaradament, mantenir la calma amb els desconeguts, llegir els indicadors i les senyals, respectar els semàfors, nosortirdelafila...
de cop, m' aborda el desconcert i falla la terra sota els peus i la llum del sol es torna hostil i perillosa... tota l'experiència vital s'enfonsa, tots els anys d'anar preguntant coses i adquirint certeses (o si més no desmentint enganys), tants aprenentatges esforçats, tan fer deures, estudiar taules, copiar dictat, aprendre llistes de memòria, mirar quina hora és, posar el despertador, mirar cap a una altra banda, recollir els patracols quan acabis...
fins que un dia esclata el dubte existencial, s'escampa la boira que esborra els camins, la pregunta sense resposta que retruny com una campana sobre el cap:
A veure com es pot resoldre aquest enigma: què vol dir això?.




La flor de pèsol ofereix les seves carns sucoses a la lascívia de les abelles, s'està al mig del prat, ben oberta i glamurosa, escampant pels aires una sentor dolça, preparada per reintentar el ritual barreja de bellesa i egocentrisme procreador, suggereix un acord seductor: canvia un suquet perfumat i llaminer per un transport lleuger i fàcil.
...
prou que aconsegueixo entonarme amb la seva escenografia, però...el fracàs és el meu destí:
no trobo el color precís de lila per les lletres que li dedico.